“La motivació és el que et fa anar, i l’hàbit és el que et manté en marxa.” (Jim Ruyn)
No t’ha passat mai que tens mandra per fer exercici físic o no tens la suficient motivació? M’hi incloc: a l’hivern perquè fa fred, a l’estiu perquè fa calor, el dilluns perquè és el primer dia de la setmana, el divendres perquè és l’últim… Va arribar la COVID i ens va trencar la rutina.
Per fi anem tornant a la normalitat, però, perquè ens costa tant reactivar la nostra rutina? Per mandra? Per falta de motivació? No assolir les expectatives que ens havíem proposat ens pot provocar un sentiment de frustració.
Reflexionem: “l’augment de l’exercici físic ens pot donar una vida més llarga i millorar la nostra salut. Ens ajuda a prevenir malalties del cor i molts altres problemes. A més a més, augmenta la força i ens dona energia i ens pot ajudar a reduir la tensió… (1)” Fins i tot, ens incrementa el benestar emocional: ENS FA SENTIR BÉ!
Per això et presento una sèrie de consells i recomanacions perquè t’ajudin a reactivar la teva rutina d’exercici físic (2 i 3):
- Pren-t’ho amb calma: és a dir, “sense pressa, però sense pausa”. Comença les dues primeres setmanes amb exercicis d’intensitat suau (estiraments, ioga, caminar…) i a partir d’aquí es pot introduir entrenament de resistència i exercicis aeròbics que se centrin en l’equilibri, la coordinació i força. El pas a exercicis més vigorosos s’ha de produir de forma gradual i lentament, per així evitar lesions.
- Tingues paciència: el nostre cos és la nostra llar, per tant, tingues en compte que el progrés pot trigar més si s’ha experimentat una manca significativa de condicionament.
- Escolta les senyals del teu cos: has de prendre consciència del què et demana el cos, així com respectar el temps de descans.
- Estableix expectatives realistes: l’exercici és una inversió a llarg termini en la teva salut en general, cal evitar cercar resultats immediats. Per exemple, si el què vols és aprimar-te, i mantenir el teu pes, això implica constància, temps, dedicació, acompanyament professional i dur a terme una alimentació saludable i adaptada a les necessitats individuals.
- Fes exercicis que t’agradin: troba l’exercici o activitat que et fa sentir ple o plena i desconnecta del teu dia a dia. I si encara no aconsegueixes la motivació suficient, prova de socialitzar, és a dir, apunta’t a activitats grupals dirigides o ves-hi amb algun amic/a, per donar-vos suport els uns als altres.
Cada any que comença entre els nostres propòsits mai falta el famós “aquest any vaig al gimnàs” o el típic “vull perdre 10 kg.”; doncs us animo a assolir el següent repte des d’avui mateix: “21 dies per crear un hàbit”, una teoria descrita el 1969 pel psicòleg Maxwell Maltz segons la qual si destinem 15 minuts al dia en el mateix moment i al mateix lloc aconseguim crear un nou hàbit que ens manté en marxa per assolir els nostres objectius. Si falles un sol dia, torna a començar. D’aquesta manera es genera un canvi perceptible en la persona.
Agafa l’oportunitat de cuidar-te una mica cada dia! I quan notis que no pots més recorda: “superar-se cada dia és molt gratificant”. L’exercici s’ha d’entendre com un atribut al cor, per tant, ha de ser un estil de vida i no veure’l com un càstig o obligació.
Susan Jiménez Herrera
Coordinadora Royal Escola de Formació a Lleida
Graduada en Ciències de l’Activitat Física i la Salut
Técnica d’animació d’activitats físic-esportives
Màster de Formació del Professorat
FONTS:
1- Capdevila, L., Niñerola, J., &Pintanel, M. (2004). Motivació i activitat física: l’autoinspció de raons per a la pràctica de l’exercici físic (AMPEF). Revista de Psicologia de l’Esport, 13(1).
2- Kryriacou, MD. (26 de maig de 2021). Tornar a fer exercici després de la COVID-19. Miami Orthopedics ¬ Sports Medicine Institute. Baptist Healt Soug Florida. https://baptisthealth.net/baptist-health-news/es/volviendo-al-ejercicio-despues-de-la-covid-19/
3- Jiménez, M. G., Martínez, P., Miró, E., & Sánchez, A. I. (2008). Benestar psicològic i hàbits saludables: estan associats a la pràctica de l’exercici físic? Revista internacional de psicologia clínica i de la salut, 8(1), 185-202.
