Entrevistem Robert Monzonis Gómez, psicòleg i ara també socorrista després del seu pas per Royal Escola de Formació. El de Cubelles és tot un professional a punt d’assolir els seus somnis dins l’organització Open Arms.
Què et va moure a estudiar el CP de Socorrisme amb nosaltres?
Van ser diferents factors. Per una banda, des de petit he admirat la figura del socorrista, són persones que quan vas a la platja o a la piscina vetllen per la teva seguretat i això dona molta confiança i confortabilitat. Les he admirat especialment quan son persones amables, atentes i compromeses amb la seva feina i això m’ha motivat a ser com ells/es.
Vaig estudiar psicologia i diferents formacions d’aquest àmbit. Però sempre ha estat allà aquesta vocació per ajudar les persones i ser capaç, en un moment donat, fins i tot, de salvar una vida amb els coneixements i les habilitats adequades. M’omple tenir l’oportunitat d’intervenir quan una persona està en perill, estiguis o no de servei.
En línia amb tot plegat, jo estic col·laborant amb la ONG Open Arms i un dels requisits per poder participar d’una missió al mar és precisament ser socorrista. Vull fer-ho, és un dels meus somnis, unir-me a la seva tasca al Mediterrani Central, salvant vides. Per això em vaig animar a fer el certificat de professionalitat que s’imparteix a Royal Escola de Formació.
Com valores la teva experiència amb Royal?
La meva experiència amb Royal no pot ser millor. I no ho dic per dir. L’experiència que vaig viure l’estiu passat fent aquesta formació, en tots els sentits, em va encantar. Per l’equip humà que hi ha al darrere com els coordinadors dels estudis i el professorat, persones excel·lents amb qui mantinc molt bona relació. Pels companys de classe, que ens hem portat molt bé, ens hem entès de seguida i ara som col·legues de professió. I també per les instal·lacions, espais molt bons i que ajuden a desenvolupar tot el procés educatiu amb garanties i facilitats. Fins i tot vam fer pràctiques de rescat des d’embarcació ràpida, amb llanxa, una oportunitat que ofereixen molt poques escoles.
He tingut tècnics molt pendents de mi i de la meva evolució, ensenyant-me totes les tècniques de natació, cronometrant-me, seguint els meus esforços i ajudant-me a batre els meus propis rècords. He descobert capacitats que pensava que no tenia, he après que amb esforç, disciplina i responsabilitat el meu cos pot donar-me molta seguretat i millorar constantment. Tot plegat orientat a fer una intervenció aquàtica amb garanties, i amb la confiança de que ho faràs bé.
Un cop acabada la formació, el centre s’ha preocupat d’estar per nosaltres, d’organitzar les pràctiques, d’acompanyar-nos en la recerca de feina i d’oferir-nos més activitats, formacions o conferències com la de Victor Küppers al febrer. És el caliu humà que hi ha a l’organització que marca la diferència amb altres centres.
Com s’articula el rescat i el salvament amb la teva formació orientada a la psicologia?
Jo soc autònom, i em dedico a la psicologia de les organitzacions, a fer peritatges psicològics per a advocats, jutjats, etc.
Aquest estiu he estat treballant al Canal Olímpic i he combinat aquest servei amb les meves funcions com a psicòleg. Aquí he anat vivint ja experiències de rescat molt significatives. Es pot compaginar i, de fet, les dues activitats es complementen.
En els últims anys t’has apropat a l’organització Open Arms. Què t’ha mogut a donar aquest pas? Com ha estat la teva experiència amb l’entitat?
Sempre he seguit la tasca d’Open Arms. Admiro el seu projecte, he conegut l’equip de persones que en forma part, i tenen una resiliència espectacular, amb una vocació de servei immens, ho donen tot malgrat les traves que els hi han posat.
He fet diferents “missions de terra”, com el recolzament a la missió amb Ucraïna en transport logístic i trasllat de material humanitari.
Quan van portar al port de Barcelona l’Open Arms 1, necessitaven recolzament amb diferents tasques de manteniment i posada a punt. Aquí vaig començar a entrar en contacte amb l’ambient marítim. També he participat amb les jornades de portes obertes d’aquesta embarcació amb diferents funcions.
Quan l’Astral, el veler d’Open Arms va necessitar unes reparacions urgents vaig poder col·laborar amb ells al port de Vilanova i la Geltrú amb l’obtenció de peces a través de la confraria de pescadors, perquè pogués tornar a posar-se en funcionament de nou. També he fet les gestions necessàries per moure xerrades de sensibilització, especialment a Cubelles.
Totes aquestes activitats necessiten un bon equip al darrere.
El passat 8 de juny es va presentar l’Open Arms Uno, la nova embarcació de l’entitat preparada per al salvament massiu. Com vas participar de l’acte?
Va ser un acte espectacular! Van participar La Fura dels Baus i Joan Dausà, amb una coreografia que implicava diferents socorristes i voluntaris, penjats de les grues de l’embarcació. Estàvem a molts metres d’alçada, no sé quants, molts. No havia fet mai res similar. I tot això mentre també es feia un simulacre de rescat in situ allà mateix, als peus del vaixell.
Aquesta experiència, innovadora i creativa, em fa adonar del gran equip humà que hi ha al darrere d’Open Arms i cada cop m’enamoro més d’aquesta organització. I ara estic a la llista d’espera per fer missió al mar, que és el que més m’agradaria. Al mar hi passaré força temps, i per això no es pot córrer. S’ha de teixir bé el vincle de confiança, compromís, gestió i professionalitat. Estic en el bon camí.
En quins projectes es troba immersa ara l’organització i com hi esperes col·laborar?
El projecte més important és poder obtenir les llicències, els permisos i la posada a punt final de l’embarcació per poder fer la primera missió amb l’Open Arms Uno, el vaixell més gran que tenen i que encara no està en funcionament. Segurament serà un fet molt mediàtic, i serà una missió conduïda pels més veterans, però espero que, si tot va bé, en un futur no gaire llunyà jo també pugui fer missió al mar amb Open Arms.
Quins són els teus somnis de futur?
Tinc molts somnis. Però també m’adapto a les oportunitats que sorgeixen al meu entorn, no em tanco. Sobretot són somnis orientats a créixer professionalment i a poder fer docència i formació. I si vols ser docent, no pots deixar de formar-te, per tant… també és important fer lloc per al coneixement i la formació contínua. Soc molt curiós, m’agrada aprendre sobre temes diferents i aplicar el que vaig aprenent per ajudar altres persones. Aquests serien els meus objectius més propers.
Quina diries que ha estat l’aportació de Royal Escola de Formació a aquests somnis?
Royal Escola de Formació ha tingut un pes significatiu en tot plegat, Però això no acaba aquí. Coneixent l’equip que hi ha al darrere estic convençut que en un futur podrem col·laborar en diferents projectes. Tenen diferents seus, estan a prop meu. I per tant, espero seguir fent camí amb aquesta escola líder en formació que ha de continuar preparant molts professionals.
Les persones amb les que m’he trobat, especialment els professors, són persones optimistes que t’inspiren per assolir els teus somnis. Són grans motivadors i això és el que fa que algú pugui créixer personal i professionalment. Això no tots els professors ho tenen i, ho dic de tot cor, jo he tingut la sort de trobar-ho a Royal.
