Entrevista a Jordi Hernàndez, campió del món en press banca sènior

Desprès de 5 anys, el nostre tècnic Jordi Hernàndez finalitza la seva dedicació professional amb l’staff de Royal Tarraco. L’hem vist assolir grans fites gràcies al seu talent, la seva experiència i la seva actitud. Moltes persones hem après d’ell, i ha estat referent per a molts joves en el seu àmbit. Volem cloure la seva trajectòria amb nosaltres repassant el seu últim éxit i coneixent una mica més a l’esportista polivalent que tants bons moments ens ha fet viure a tots. Gràcies i endavant amb tots els reptes que et proposis!

Per a tots aquells que no estan familiaritzats amb el Powerlifting, explica’ns què és aquesta disciplina i quin títol has guanyat recentment.

El Powerlifting és una modalitat d’aixecament de potència en què l’objectiu és aconseguir una única repetició amb el màxim pes possible. En l’últim campionat en el qual vaig participar, el format era una mica diferent. L’objectiu era agafar el propi pes corporal i moure’l tantes vegades com fos possible. En el meu cas, vaig aconseguir moure 24 vegades el meu pes corporal de 100 kg, el que em va permetre guanyar el campionat mundial de la federació APROFIDE en aquesta modalitat.

Quina ha estat la teva prioritat màxima alhora d’entrenar-te per assolir aquest títol?

En un campionat normal de Powerlífting es treballa sobretot la força, en aquest cas vaig haver d’entrenar la força i la resistència perquè al final és tracta d’aixecar un pes i moure’l moltes vegades.
Des del primer entrenament, em vaig adonar que podia arribar a les 15-16 repeticions amb facilitat, però després, a causa de la congestió muscular, no podia fer-ne més. Finalment, en el campionat vaig aconseguir fer-ne 24, i això va ser gràcies a un entrenament específic de força-resistència.

Perquè vas decidir competir a aquest nivell? Quina és la teva motivació?

La possibilitat de participar al mundial va ser una invitació ja que és una modalitat bastant nova (el press banca en repeticions) i el campionat per invitació. En el meu cas, la vaig rebre d’Amadeo, del club de Finestra d’Alacant, pel qual vaig competir. L’objectiu era posar-me a prova, ja que havia competit internacionalment com a junior i sènior, i volia posar-me a prova abans de passar-me al culturisme, ja que era l’últim campionat en força abans de fer aquest canvi. Volia acomiadar-me a lo gran i així va ser.

Si poguessis tornar enrere al temps en què eres un principiant, canviaries res?

No canviaria res, ja que tots els errors que he comès han format part del meu aprenentatge. Probablement hi ha moltes coses que faria diferent, però si ho hagués fet, no hauria après el que he après fins ara. Estic satisfet, he après dels errors que he comès, n’he comès molts, i en cometré més, però forma part del procés.

Quins han estat els principals obstacles quan comences a entrenar? Com els has superat?

El principal obstacle durant aquesta preparació ha estat la duresa dels entrenaments. Per a que et facis una idea, un dels entrenaments que vaig realitzar va ser posar 100 kg a la barra i fer 10 sèries de 10 repeticions, amb només 2 minuts de descans entre sèries. Les primeres sèries van bé, però quan portes 5 o 6 sèries i saps que estàs contrarellotge, amb només dos minuts de recuperació, els músculs comencen a cremar moltíssim. És un entrenament molt dur. L’entrenament de força-resistència és una de les formes d’entrenament més dures a nivell muscular, però ha sigut una experiència molt profitosa que m’ha ajudat a augmentar el diàmetre dels músculs i aconseguir hipertrofia muscular.

Com has preparat aquest darrer campionat? Rutines, dieta, hàbits…

Ha estat una preparació de 3 mesos en conjunt amb Oscar Cordero, el tècnic de Royal Tarraco, i amb Raúl, que és el nutricionista. A nivell de dieta no he tingut massa problemes perquè normalment jo competia a la categoria de menys de 100 kg i aquí vaig anar a la categoria de menys de 110 kg perquè estava en fase de volum en el culturisme i he pogut menjar bastant. El més dur ha estat haver de menjar tanta quantitat de menjar, la veritat.
Pel que fa a l’entrenament, he anat augmentant progressivament. Probablement el més difícil ha estat d’haver-nos de desplaçar fins a Alacant en cotxe. Tinc un problema a la zona lumbar fa que em fa patir quan passo molta estona al cotxe, vam haver de parar diverses vegades.
Vas a un lloc on no entrenes habitualment, els horaris canvien i a l’hora d’organitzar-te no pots gestionar-te igual l’escalfament. El dia de la competició és sempre el més difícil perquè al final les condicions són diferents i has de adaptar-te al que hi hagi.

Molta gent entra en el món del fitness amb un mentor. De qui aprenies mentre anaves progressant?

De tots els entrenadors que he tingut, he après moltíssim. Entreno atletisme des dels 6 anys, he tingut a Jose, Santaella, David, Rafa Flores en Powerlifting, Carlos… Molts entrenadors diferents i de tots he après. Tinc una sèrie de referents en cada modalitat: els típics aixecadors com Dan Green, entre d’altres, que són en els qui m’emmirallo. En el culturisme també tinc referents i m’inspiro en ells, però també trobo inspiració en molts altres esportistes pel que fa a motivació i entrenament. Mohamed Ali i Mike Tyson, per exemple, són dos boxejadors que m’encanten per la seva actitud. Al final, l’actitud és clau en qualsevol esport que facis, i sempre pots aprendre molt, tot i que siguin modalitats esportives diferents.

Hi ha gent que pensa que els aixecadors no es prenen la nutrició seriosament. Fins a quin punt és el menjar important abans i després d’un procés d’entrenament?

Bé, aquesta frase en part es veritat perquè al Powerlífting hi ha molta gent que no es pren la dieta seriosament, que no mira les calories que menja, que no mira el què menja perquè al final es una qüestió de força i pots ser molt bo sense necessitat de seguir una dieta molt estricta, aquesta es la realitat. Però en el meu cas no es així, jo soc molt estricte en la dieta, moltíssim, però també s’ha de tenir en compte que sóc un aixecador amb físic de culturista. La nutrició dins del Powerlífting, si es volen fer les coses bé, és important però també hi ha gent que simplement assegurant una gran quantitat de menjar arriba a un nivell altíssim. Per molt que el tant per cent de greix sigui més alt i, possiblement, no sigui l’òptim podries tenir moltíssima força.

Quins creus que són els suplements més importants?

Dins de la suplementació que es pot utilitzar per al Powerlifting, pot ser útil la proteïna isolada per tal d’assolir la quantitat de proteïna diària necessària. També és recomanable la creatina, útil per evitar una disminució de la intensitat durant els entrenaments de força i resistència. Pel que fa a la cafeïna, en el meu cas l’he utilitzada en dosis moderades en forma de pols per als entrenaments. Això és principalment perquè entreno a primera hora del matí i, de vegades, estic una mica adormit. Tot i que hi ha l’opció de prendre cafè o te, no m’agraden, així que he utilitzat càpsules de cafeïna de 200 mg com a alternativa.

A més de dormir, quines altres formes per recuperar-se creus que la gent hauria de tenir en compte per aconseguir el màxim de les seves possibilitats?

Dormir és realment el recuperador més important. Després està la nutrició, per recuperar dipòsits de glucogen muscular i pels propis músculs i per últim jo diria la part psicològica: desconnectar mentalment es necessari per tornar a concentrar-te quan ho necessites. Si vol estar tots els dies pensant en el mateix pots tornar-te boig , hem d’aprendre a evadir-nos.

Ets un especialista en la banca, com entrenes la resta del cos?

Sóc un bon competidor en press banca, sentadilles i pes mort. He competit en aquestes disciplines durant molt de temps. Tot i que en aquest campionat m’he centrat més en el press banca, també he continuat treballant la resta del cos igualment. Com a culturista, és important tenir un físic equilibrat, de manera que vaig continuar treballant tots els músculs amb la mateixa dedicació. La banca va tenir un paper més destacat en la meva preparació, donat que entreno 6 dies a la setmana, vaig continuar treballant tots els altres grups musculars al màxim.


Quin és l’error freqüent que veus en la gent quan intenten perfeccionar el seu press banca?

L’error més comú és excedir-se en la intensitat. La gent vol moure pesos pels quals no està preparada i sovint sacrifiquen la tècnica en el procés. Si algú visita el meu Instagram i mira la sèrie de les 24 repeticions amb 100 kg, no trobarà cap repetició amb una execució tècnica incorrecta. És molt difícil veure’m executar un exercici de manera incorrecta des del punt de vista tècnic. El primer i més important és tenir una tècnica adequada, i a partir d’aquí, es poden anar afegint quilograms. No s’ha de sacrificar la tècnica, quan es prenen aquestes decisions es quan ens lesionem.

Què creus que hauria de fer algú que per entrenar-se mentalment quan persegueix un gran objectiu?

La clau a nivell mental, en la meva opinió, és exposar-se a l’error i a la possibilitat de perdre, ja que sovint el problema és que la gent té por de fallar i por de competir. Aprendre a fallar es fa fent-ho: et recuperes, t’aixeques i continues endavant. Si no t’exposes a aquesta possibilitat, no hi ha manera de millorar. Al final, t’adones que no es tracta d’un error, sinó d’un aprenentatge, i a partir d’aquí tot és un guany.

Quin és el teu proper objectiu?

El proper objectiu és en una modalitat diferent, el culturisme, de cara als campionats IC de Catalunya que se celebraran a Girona, Barcelona i Tarragona al setembre i octubre. Ens queden uns 4 mesos i acabem de començar la fase de definició. L’objectiu, lògicament, és guanyar-ho tot.

Perquè has decidit fer aquest canvi de modalitat?

Ara tinc una edat perfecta per a practicar culturisme, ja que tinc 29 anys i he arribat a la maduresa de força i musculatura. Estic molt content amb la meva trajectòria en Powerlifting, tot i que en els últims anys he sofert 4 o 5 ruptures musculars, el que indica els límits del meu cos. Però en el culturisme, no tinc límits. Puc tolerar molt volum de treball, no em lesiono i tinc una gran capacitat per seguir la dieta. Crec que he assolit un gran nivell en Powerlifting, però estic segur que en culturisme puc superar-me. Aquesta edat és perfecta per a això, així que “a por ello vamos”.

A algú que llegeixi això just ara i vulgui assolir una fita tan gran com la teva, com l’animaries a mantenir-se optimista davant el repte?

El més important és que vegis que t’agrada, i una cop te’n adonis, preguntar-te el perquè. Establir-ho com una missió, ja que ha de ser una missió, un objectiu, i has de gaudir en el procés per aconseguir-ho. És crucial visualitzar-ho, assegurar-te que t’agrada, mantenir-te enfocat, treballar i acceptar que, com he dit abans, potser fallaràs en diverses ocasions. Jo he fallat moltes vegades, però la clau és continuar. Moltes vegades, les persones no aconsegueixen l’objectiu perquè el deixen abans de temps. Probablement, si haguessin continuat treballant, haguessin arribat a l’objectiu. Es tracta de mantenir-se enfocat i continuar, guanyis o perdis, perquè és el teu objectiu i perquè t’agrada.

Gràcies Jordi! Els del Royal estarem sempre al teu costat acompanyant els teus objectius!