La competició esportiva com a eina de creixement personal i professional
L’esport i la competició sempre han format part de la meva vida. Ha estat un camí que he recorregut des dels 6 anys, i que m’ha servit per desenvolupar la meva professió dins d’aquest àmbit i el de la docència.
A les portes d’un nou curs, molts es plantegen iniciar-se en la pràctica esportiva, les famílies intenten triar una extraescolar adient pels fills/es i sorgeix el debat de si fomentar o no la competició entre els/les més joves. Jo no tinc dubtes, la competició aporta valors fonamentals que ens marquen com a persones.
Des d’un enfocament positiu, a través de la competició esportiva s’aprèn a guanyar i a perdre, a ser disciplinat com a individu i com a col·lectiu, a integrar-se en un grup i a integrar, a comprendre i respectar els altres, i molts altres hàbits bàsics necessaris per al benestar integral.
No tothom enfoca la competició esportiva d’igual forma. És un error pressionar per sentir la necessitat de guanyar malgrat tot i malgrat els altres. Ensenyar que el més important és el premi o el reconeixement social i posar l’accent a la meta i no al camí són pràctiques que desvirtuen els valors que aporta el fet de competir. Per això és tan important conèixer els formadors/es i decidir, com a pares i mares, quin rol exercim en aquest sentit.
Reclamem una societat menys competitiva, però potser hem entès malament què significa competir. Qui sap competir entén que fer-se un lloc a la societat actual implicar enfrontar les pressions personals i les dels altres. La competència positiva implica entendre que el millor premi és trobar el teu lloc, i no prendre-li el lloc a un altre. I això, com millor s’observa és amb els ulls i la innocència d’un nen/a.
Esport i educació van de la mà: tenir disciplina, constància, afany per superar els reptes o saber comptar amb els altres són aspectes que he après des de la meva passió per la natació i que ara s’han convertit en pilars de la meva vida professional. Com us dèia, el paper dels entrenadors/es i educadors/es és la base per aprendre a competir, conjuntament amb la pressió que puguin exercir els pares, familiars o tutors dels menors.
No tothom està capacitat per entrenar/educar als nens. I haver estat esportista no et capacita com a entrenador/a. L’ensenyança ha de ser vocacional i l’entrenador ha d’estar preparat per guiar i acompanyar en tot moment al nen/a. Un bon entrenador et marcarà positivament, però un de dolent, ho farà de forma negativa.
Com a docent, el camp del socorrisme és aquell en el que tinc més experiència. Un bon desenvolupament de la capacitat competitiva ens ajuda a respondre eficaçment davant de situacions d’emergència. Sovint la nostra tasca es converteix en una competició contra el temps per salvar una vida. Resoldre una situació de rescat i salvament depèn en gran mesura dels teus coneixements i també d’habilitats i aptituds pròpies de l’esport de competició. Podríem dir que mentre realitzes aquesta tasca professional, has d’estar preparat per competir en qualsevol moment.
L’esport i la competició m’han portat a ser qui soc i a estar on ara mateix estic, compartint amb vosaltres la meva experiència. També m’ha servit per fer-me millor persona, millor amic i millor company. Em sento molt agraït per haver viscut experiències extraordinàries que espero que vosaltres també us atreviu a viure.
David Cuadrat Garcia
Coordinador Royal Escola de Formació a Tarragona
