Jose Vidal, llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport, és actualment coordinador tècnic al centre esportiu Royal Tarraco amb àmplia experiència al sector esportiu i l’entrenament de la salut. També exerceix com a docent dels certificats de professionalitat de Royal Escola de Formació. En el Dia Mundial de la Diabetis, ens comparteix la seva experiència.
Com es presenta la diabetis a la teva vida?
Paradoxalment, vaig començar a estudiar una certificació americana en nutrició moderna, que justament té a la seva base l’alimentació que manté els nivells de glucosa a ratlla. Em va ajudar molt quan al cap d’un any el meu fill, d’onze anys, va ser diagnosticat amb diabetis tipus 1. És el primer cas a la família, no en teníem coneixement de cap altre.
Ens vam adonar que alguna cosa passava quan va agafar pes ràpidament i en qüestió de 3 mesos el va començar a perdre també de forma ràpida. Vam demanar una revisió amb els anàlisis necessaris que van detectar un nivell alt de sucre en sang i, a partir d’aquí, es va activar el protocol corresponent.
Amb tot, en qüestió de dos mesos vam assolir una estabilitat dels nivells de sucre molt desitjable. Estem acompanyats per una nutricionista que està especialitzada en això, ella mateixa pateix diabetis. És molt important cercar l’assessorament idoni.
Quins tipus de diabetis existeixen?
Hi ha molts matisos en els tipus de diabetis, és més complex del que sembla. Però bàsicament, parlem de dos variants. En la diabetis tipus 1 el propi sistema ataca al pàncreas que és l’encarregat de generar insulina, destruint les cèl·lules beta.
En el cas de la diabetis tipus 2, parlem d’una resistència del cos a la insulina. La insulina mou el sucre en sang (glucosa) fins a les cèl·lules. Les cèl·lules no responen correctament a la insulina. En condicions normals, les cèl·lules emmagatzemarien la glucosa per ser utilitzada com a font d’energia. Quan això no succeeix, s’acumula un nivell alt de sucre en sang: el cos és incapaç d’utilitzar la glucosa com a energia.
La diabetis tipus 1 acostuma a aparèixer en edats primerenques, tot i que hi ha casos de debut en edat adulta. En canvi, la diabetis tipus 2 acostuma a manifestar-se a qualsevol edat, i un factor molt important són els hàbits de vida que es portin (alimentació, activitat física, etc.). Si són hàbits dolents des de la infantesa, la diabetis tipus 2 pot aparèixer més aviat del que es pensa.
Dos malalties diferents, una és autoimmune, l’altra no. La primera és irreversible, i l’altra, amb hàbits saludables, es pot revertir.
Com afecta aquesta condició al dia a dia de qui la pateix?
El primer que cal fer és modificar els hàbits alimentaris i intentar assolir dia rere dia la normoglucèmia, és a dir, l’òptim nivell de glucosa en sang. Assolir aquest equilibri és el que garanteix la salut a llarg termini. És com caminar a sobre un tauló en suspensió, fent equilibris. No pots badar, no pots deixar-te anar massa ni cap a un cantó ni cap a l’altre.
El meu fill porta un sensor al braç que ens indica en tot moment els nivells de glucèmia en els que es troba i actuar en conseqüència. Si hi ha una descompensació, afegim glucosa, i si el nivell és molt alt es realitza la injecció d’insulina.
Acceptar el diagnòstic va ser un xoc dur a nivell familiar. Ell ha assumit el repte amb molta disciplina. Ha après a injectar-se la insulina sense dificultats i ha anat guanyant autonomia ràpidament. No sempre és així. Cuidar de la teva salut d’una forma tan precisa per garantir la teva qualitat de vida per endavant és una responsabilitat molt gran per un infant. Estic molt orgullós del procés intern que ell ha fet.
La diabetis no es veu, no es nota, de no ser que tinguis una baixada de sucre important. Però el que sí es veu són els problemes que se’n deriven a llarg termini com les malalties cardiovasculars, glaucoma, neuropaties, afectació renal, peu diabètic, etc. Sense cuidar-se, un diabètic potser arribaria als 65 anys. Quan sumem a l’equació nous hàbits nutricionals, responsabilitat i activitat física l’esperança de vida s’assimila amb la de qualsevol altra persona.
Sembla que els hàbits de vida saludables són crucials…
En la diabetis tipus 1, has de tenir molt clar que sí o sí t’hauràs d’injectar insulina perquè el teu pàncrees no en genera. En la diabetis tipus 2, no sempre és necessari ni es realitza de la mateixa forma. Però en tots dos casos cal modificar els hàbits alimentaris, evitar els productes processats, els productes amb alts índexs glucèmics i evitar el sedentarisme. No cuidar-se de tot això provoca la inestabilitat dels teus nivells de sucre en sang.
A casa som experts en entendre l’etiquetat dels productes. Però ho hauríem de ser tots. Sovint, no sabem el què estem menjant. Llegir l’etiqueta és un recurs clau que ens permet triar a consciència el que volem i podem consumir. Sovint, conèixer la naturalesa, qualitat, composició o mode de fabricació d’un producte ens faria repensar dos cops el que comprem.
Com d’important és evitar el sedentarisme?
Sense anar més lluny, els pacients amb diabetis de tipus 2 seran més sensibles a la insulina que generen si no practiquen activitat física. És totalment imprescindible un estil de vida actiu per tenir controlats els teus nivells de glucosa en sang en qualsevol dels casos.
A Royal Tarraco tenim persones que pateixen tant de diabetis tipus 1 com de diabetis tipus 2. A vegades reconeixes el sensor al braç dels pacients de tipus 1. És bo que ells mateixos ho facin saber als tècnics per poder oferir una pràctica més a mida del què necessiten. En general, són molt conscients de que s’han de cuidar. Al principi senten por i inseguretat, però ràpidament se’n adonen dels avantatges de practicar esport.
Amb el control i el guiatge adequat fan activitats d’alta intensitat sense problemes. Especialment recomanable és el treball de força per aquest tipus de pacients: són rutines imprescindibles per assolir la normoglucèmia.
Com valores la teva experiència i què ens recomanaries davant una situació similar?
La experiència que hem viscut amb el meu fill em suggereix que falta actualització en les recomanacions i protocols del sistema sanitari públic. Cal ser conscients que no només existeix una única forma de gestionar tot això a nivell nutricional. I com a pacients, com a família, cal perdre la por a buscar més enllà, convé trobar-se amb altres persones i conèixer el testimoni de diferents pacients.
S’ha treballat poc el tema dels entrenaments i les rutines esportives com a part del procés o del protocol per fer front a aquesta malaltia, tot i la multitud d’evidències científiques. Cal promoure una visió més integral del tractament que aprofundeixi en com planificar l’activitat física d’un pacient amb diabetis. Els centres esportius són una bona eina, quan hi ha sensibilitat per l’actualització constant i l’atenció a perfils vulnerables, i podem ser bons aliats del sistema sanitari en aquest sentit. Som essencials sempre, i a Royal Tarraco estem preparats per assumir-ho, caminant junt amb les persones que ho necessiten.
Segur que en els propers anys la ciència avança, i el tractament per la diabetis evoluciona. En el cas de la diabetis tipus 1, moure’ns millora el control de la malaltia, i en els diabètics de tipus 2 pot fins i tot revertir la situació. Sigui com sigui, ens hem de ficar al cap que la clau està en el canvi d’hàbits: millorar l’alimentació i incorporar l’activitat física marca la diferència sempre!
